|
Mozart, vist des d una perspectiva filosòfica, és encara més sorprenent que com a compositor d obres sublims. Mai l atzar no ha posat al descobert, per dir-ho d alguna manera, l ànima d un geni de forma tan completa. El cos era tan insignificant com era possible en aquella combinació sorprenent coneguda com a Mozart, i que els italians avui dia anomenen quel mostro d ingegno.
AUTOR
Es difícil no sentir, en escoltar una peça de Mozart, una mena d inhabitual alegria. És la mateixa que sentim davant el vol efímer de la papallona i davant la primera pluja que humiteja, per fi, la terra agostejada per l estiu. És la felicitat de les coses simples, senzilles fins al punt de tornar-se màgiques. I no és d estranyar que la sentim en els compassos de qui va compondre la
major part de la seva música al seu cap i que només es va resignar a posar negre sobre blanc obres mestres com Don Giovanni un dia abans de la seva representació. Del nostre estupor davant d aquesta alegria genial en donen fe les pàgines d aquesta biografia, amb les que un encara desconegut Stendhal (1783-1842), que encara no havia escrit El roig i el negre ni La cartoixa de Parma, va iniciar la seva carrera literària el 1814.
|