|
Em desespera la ignorància persistent que tots mostrem. Llegeixo en les vides dels nostres companys canins els mateixos processos de la raó, els mateixos conflictes antics i fatals entre el bé i el mal, o entre la naturalesa lliure i uns costums massa rígids; els sé veure les mateixes debilitats que tenim nosaltres, vanitosos, falsos, inconstants pel que fa al desig, i amb la nostra única unça de virtut, dedicada al somni d un ideal; i, tanmateix, quan soc al carrer i passen pel meu costat a tota velocitat remenant la cua, o se m acosten, cercant la meva atenció, he de reconèixer que el secret de la seva vida encara és impossible d esbrinar per als humans».
«El caràcter dels gossos»
AUTOR
Potser el més gran testimoni de la mestria d un autor sigui la seva capacitat per transformar un nom. Abans de 1850, «Stevenson» significava un ésser humà anglès qualsevol; en tot just 44 anys, després de la mort de Robert Louis (1850-1894), aquestes tres síl labes s havien tornat extraordinàries i van passar a connotar literatura. Però menys sabut és que «Stevenson» significa,
a més de L illa del tresor i Dr. Jekyll, també «assaig». Significa una rara agudesa en la indagació del caràcter humà i una prosa que para atenció a allò que no sembla merèixer-la: els llocs desagradables, l oci, el caràcter dels gossos.
Els tres textos aquí reunits en donen fe i busquen ampliar la semàntica d un nom que fins avui només ens havia parlat de l Escòcia decimonònica i d un temible vaixell de pirates.
|