|
«Un vianant no desvia la nostra marxa de la mateixa manera que ho faria un rètol; quan estem sols no ens aixequem, caminem ni seiem a la nostra habitació de la mateixa manera que ho fem quan tenim una visita. Però aquesta influència indefinible de la presència humana no és exercida per aquells homes a qui un moviment d impaciència pot arrabassar la vida fins i tot abans que un sol pensament hagi tingut temps de condemnar-los a mort. Els altres es mouen davant seu com si no hi fossin; i ells, al seu torn, sota l amenaça constant de ser reduïts al no-res en un instant, imiten el no-res».
AUTOR
Simone Weil. Composada al segle VIII aC, la Ilíada és una de les obres fundacionals de la tradició occidental. Però van haver de passar mil lennis perquè Simone Weil (1909-1943) descobrís, a les portes de la Segona Guerra Mundial, el seu veritable protagonista, no pas Aquil les ni Héctor, sinó la força, que despulla l ésser humà de la seva ànima i el converteix en cosa. Aquest assaig, on el lirisme es combina amb una profunda agudesa metafísica, és una reflexió sobre el poder deshumanitzador de la violència, una lectura filosòfica i moral d Homer. Avui, quan els titulars s omplen de morts i anuncis de guerra, les paraules de Weil guanyen una inquietant actualitat.
|