|
El baró de Lahontan, militar destinat al Canadà francès, conversa, a l alba del Segle de les Llums, amb un bon amic, l huró Kondiaronk. El «salvatge » de Lahontan no és un ingenu fill de la naturalesa, sinó el portaveu d una cultura complexa i racional, la dels hurons, muntada entorn dels que més tard serien els ideals inassolits de la Revolució francesa: la llibertat (aquí qualificada d «adorable»), la igualtat (inclosa, entre els hurons, la igualtat de l home i la dona), la solidaritat.
Per boca de l «altre», Lahontan du a terme una crítica radical d un món occidental insolidari i opressiu, centrat en l interès dinerari i organitzat entorn dels privilegis dels potentats, i presenta la societat lliure i igualitària no com una utopia sinó com una possibilitat.
Louis-Armand de Lom d Arce, baró de Lahontan (1666-1716), va ser un militar i explorador francès del Canadà. Calumniat per un superior, va haver d exiliar-se i va errar per diversos països abans d instal lar-se a la cort de Hannover, on va fer amistat amb Leibniz. Els escrits en els quals exposa la cultura dels nadius canadecs, molt influents en el segle xviii, tornen a despertar un viu interés després de dos segles d oblit. Diàlegs amb un salvatge (1703), una conversa amb un huró, és el primer i el més radica
dels escrits il lustrats que adoptaven la visió de l altre per a la crítica de la societat occidental.
AUTOR
Emili Olcina és escriptor. Ha publicat, en aquesta col leccio, Poe i el romanticisme fosc (2023).
|