El 1884 Charlotte Gilman, empesa en part pel sentit del deure, va decidir casar-se. Incapaç d emmotllar-se al model prescrit per a les dones d aquell temps i esdevenir un «àngel de la llar», el seu estat mental va començar a anar de mal borràs. Al març del 1885 va néixer la seva filla Katharine i la depressió no va fer més que agreujar-se. En aquella època la recepta per a les dones en aquesta situació era: res d escriure, res de llegir, res de pensar. Tractament que la va fer passar d estar malament a literalment arrossegar-se.
El paper de paret groc il lustra una desfeta mental i la narra amb extraordinari i sostingut tremp, ull clínic i agudesa psicològica. Inserit en el marc d un conte gòtic, és un esborronador al legat a favor de la insubmissió de les dones respecte a la fèrula marital i al poder patriarcal. Tan bon punt es va publicar va causar una tremenda impressió i va ser considerat una obra clàssica de la literatura de terror. És una peça indiscutible del cànon literari estatunidenc, així com una baula del de la literatura escrita per dones. Una obra mestra.
Charlotte Perkins Gilman (1860-1935) és una de les escriptores més importants de les lletres nord-americanes de la seva època i una figura cabdal del feminisme, del socialisme reformista i del pensament als EUA. De la transcendència de la seva influent obra, en pot donar compte que l escriptora Rebecca West, una de les ments més lúcides de l època, la considerés «la dona més gran al món avui dia».
Charlotte Gilman té una extensa obra. Va escriure dos llibres de poesia; mitja dotzena d obres de teatre; sis novel les, entre les quals Terra d Elles, una obra senyera de la ciència-ficció; uns cent noranta relats curts, variadíssims i d una qualitat enorme, que a mesura que passa el temps van adquirint més i més rellevància; deu llibres d assaig i una infinitat d articles publicats en diverses revistes o disseminats en centenars de vibrants conferències arreu dels EUA i també a Europa. A aquesta obra cal afegir una sucosa autobiografia, així com les cartes i els diaris publicats pòstumament.
Tot i ser una obra ben polièdrica, paradoxalment es pot afirmar que Charlotte Gilman va escriure sempre un mateix llibre, atès que sempre parla de com aconseguir l avenç de la humanitat, tenint ben present que sense l emancipació de les dones no és possible aquest progrés. Potser la narració que en divergeix més és justament El paper de paret groc, la peça més coneguda i emblemàtica que va escriure. Una autèntica joia.
Eulàlia Lledó Cunill, doctora en filologia romànica, és assagista i crítica literària. Per a la col lecció «L arcà» va editar el 2002 Terra d Elles de Charlotte Gilman, uns anys abans hi havia prologat els contes de Vernon Lee, La Verge dels Set Punyals i La veu perversa. El 2008 va escriure l estudi sobre la Respuesta de la poetisa a la muy Ilustre sor Filotea de la Cruz de sor Juana Inés de la Cruz també per a aquesta editorial.
|